Les empreses europees reben aproximadament el 80% del finançament a través de bancs i el 20% restant, mitjançant l’emissió de títols, mentre que les xifres als EUA, a grans trets s’inverteixen. Per apropar-nos a la seva situació, la Comissió Europea s’ha fixat com a objectiu integrar els diferents mercats de capitals europeus i desenvolupar-los plenament mitjançant la creació de la unió del mercat de capitals.
Quins canals de finançament distingim?
N’hi ha dos de fonamentals: un d’indirecte, basat en la intermediació dels bancs entre l’estalvi dels dipositants i el crèdit als prestataris i, un altre, basat en el mercat de capitals, en què els demandants de fons els obtenen directament dels inversors mitjançant l’intercanvi de títols de diferent naturalesa.
No obstant això, l’ús d’internet ha afavorit l’aparició d’un canal alternatiu basat en el concepte de finançament col·lectiu o “crowdfunding”. Aquestes plataformes, obtenen fons mitjançant un gran nombre de petites aportacions realitzades directament amb els inversors (la majoria, detallistes). Les aportacions poden adoptar la forma de préstecs, de participacions en els beneficis o, fins i tot, d’avançaments sobre la venda d’un nou producte.
• Els bancs, en establir relacions a llarg termini amb els seus clients, poden recaptar més informació sobre els seus deutors i monitorar la destinació que donen als fons rebuts. Aquest avantatge és clau per poder finançar empreses que no generen informació fàcilment transmissible sobre els seus projectes (com les pimes o les “starpus”).
• Les plataformes de finançament participatiu poden arribar a ser molt útils per transmetre informació fiable sobre projectes anunciats.
• Les empreses que generen informació fàcilment transmissible: hi ha un finançament directe a través dels mercats que permet una ràpida reassignació dels fons cap a les que generen perspectives més positives. Aquest fet, aconsegueix un creixement ràpid de les empreses i promou la innovació. A més a més, l’àmplia varietat d’instruments negociats als mercats permet assumir i reduir el risc de forma més eficient entre els inversors.
Què considera la Comissió Europea i què suggereixen els estudis recents?
Considera que està massa orientat cap a la intermediació bancària. Seria més inestable i retardaria la recuperació econòmica després d’un episodi d’estrès. Estudis recents suggereixen que l’elevat palanquejament dels bancs els fa molt sensibles a xocs en el preu dels actius que comportin canvis en el valor de garanties o del capital, de manera que solen reaccionar expandint-se o contraient el crèdit intensament al llarg del cicle.
No obstant això, afavorir un major recurs als canals alternatius per al finançament empresarial pot generar altres riscos:
En el cas dels mercats de capital, la intermediació creixent dels mercats de crèdit per part de les companyies de gestió d’actius, és un dels principals focus de risc. La intervenció la realitzen certs vehicles d’inversió que compren renda fixa corporativa aprofitant les aportacions d’estalviadors a la recerca d’alternatives als dipòsits i les majors exigències reguladores a les quals s’enfronten els bancs per satisfer la demanda de finançament empresarial.
La preocupació de l’FMI (Fons Monetari Internacional) és que quan es comencin a retirar els estímuls aplicats pels diferents bancs centrals, la liquiditat que sustenta aquests fons es redueixi de forma abrupta i generi vendes massives d’actius. L’economia, llavors, en patiria les conseqüències a causa de la reducció del valor de les garanties, del contagi als balanços d’altres intermediaris financers i la reducció del finançament en general.
El risc que presenta aquest tipus d’intermediació prové de certes característiques de la indústria de gestió d’actius. La principal és que els vehicles utilitzats estan exposats amb un risc de liquiditat, ja que ofereixen la possibilitat de liquidar les possibles posicions amb una freqüència que no pot estar alineada amb la liquiditat dels actius subjacents. Aquest fet els fa vulnerables a pànics financers, que podrien conduir a vendes forçoses dels actius a preus de liquidació.
Dues característiques més són: la importància de la reputació gestora com a criteri de selecció per als inversors (del total d’actius gestionats per les 500 primeres gestores en l’àmbit mundial, les 10 més grans controlen gairebé el 25%) i la tendència dels gestors a seguir polítiques d’inversió molt semblants i a reaccionar de forma similar davant els canvis d’expectatives.
Riscos en el finançament col·lectiu
El principal risc és que els inversors prenguin decisions basant-se en informació insuficient o inexacta. De la mateixa manera que els bancs utilitzen les relacions a llarg termini per recollir aquest tipus d’informacions, les plataformes inverteixen en mecanismes que busquen establir la reputació dels empresaris: incentiven la divulgació de dades sobre els gestors, permeten als inversors comentar la seva experiència amb l’empresa o recorren a tercers amb reputació establerta perquè certifiquin la qualitat dels seus projectes.
Per tant, és imprescindible desenvolupar un bon marc regulador que estableixi les dades bàsiques que divulguen les empreses, que exigeixi a les plataformes invertir en la detecció d’informació fraudulenta i que doni una certa protecció als inversors.
En definitiva, desenvolupar canals de finançament alternatius a la intermediació bancària comporta una mica més que harmonitzar la regulació nacional per aconseguir un mercat únic de capitals a escala europea. Requereix comprendre molt bé els problemes d’informació inherents a cada canal de finançament i regular de forma convenient per minimitzar els costos que comporten.