La síndrome de burnout (de l’anglès burnout: consumir o esgotar) o síndrome del treballador cremat consisteix en l’evolució de l’estrès laboral cap a un estat d’estrès crònic. Aquesta síndrome es manifesta a través d’un estat d’esgotament físic i mental que es perllonga en el temps i arriba a alterar la personalitat i autoestima del treballador. És un procés en el qual progressivament el treballador pateix una pèrdua de l’interès per les seves tasques i va desenvolupant una reacció psicològica negativa cap a la seva ocupació laboral.
Símptomes
1) Esgotament generalitzat
El treballador pateix una pèrdua d’energia en tots els nivells de salut:
- Senyals d’esgotament físic: fatiga crònica, augment de pes o bé pèrdua de gana. Aparició d’alteracions psicosomàtiques com dolors musculars, migranyes, problemes gastrointestinals i, en el cas de les dones, desregulació del cicle menstrual.
- Senyals d’esgotament mental: l’estrès i l’ansietat són els principals protagonistes que precedeixen a la síndrome del treballador cremat. És més, el burnout s’alimenta de tots dos, a més de tenir relació amb l’aparició de trastorns adaptatius, relacionats amb l’estrès, l’ansietat, la depressió i l’insomni.
2) Despersonalització i cinisme
El burnout produeix un canvi en el comportament del treballador que el pateix. Aquest adopta una actitud d’indiferència i desinterès, reduint clarament el seu compromís cap a la feina. Això es manifesta també en les seves relacions en l’àmbit laboral, tant amb companys com amb clients. La irritabilitat i l’enduriment del tracte esdevenen tòniques habituals dins de la forma d’actuar d’un treballador cremat, els clients, usuaris o persones amb les que interaccionen perceben aquest canvi d’actitud, però també la família i el seu entorn social.
3) Descens en la productivitat laboral i desmotivació
Els dos punts anteriors deriven en una baixada de la productivitat laboral i en una desmotivació que genera frustració i evidencia una absència de realització personal en el treball. Hi ha manca d’atenció cap a les tasques, oblits freqüents i una desídia generalitzada que neix de la dificultat per concentrar-se. Tot això forma part d’un cercle viciós que es retroalimenta constantment (mai aconsegueix ser el treballador que era abans de cremar-se i això li genera més patiment), ja que la incapacitat de complir amb la feina, concentrar-se, gestionar les seves activitats, etc., no deixa avançar en la cada cop més gran “pila de tasques pendents”.
Causes o factors de risc
L’origen exacte de la síndrome de burnout no està determinat en un 100%, però pot ser fruit de diferents causes:
- Perfeccionisme pronunciat
- Gran ambició
- Fort sentit de la responsabilitat
- Ànsia de poder sol amb tota la feina
- Baixa tolerància a la frustració
- Baixa tolerància a l’exposició a l’estrès
- Llacunes en les tasques assignades
- Sobredimensionament de funcions o excés de responsabilitats
- Jornades laborals o torns massa llargs
- Treballs molt monòtons
- Ambient laboral complicat o assetjament laboral
- Pressió assistencial
- Manca de suports i recursos
- Llocs relacionats amb atenció al públic, clients o usuaris
Mesures preventives
La prevenció és possible i, a més, es pot prevenir, minimitzar i eliminar el risc. Les mesures preventives davant de la síndrome de burnout són similars a aquelles necessàries per gestionar situacions d’estrès laboral:
- Bona comunicació: realització de qüestionaris o el mesurament dels nivells de cortisol de l’empleat.
- Tècniques de relaxació: meditacions guiades o l’escolta de música relaxant.
- Estiraments i exercicis antiestrès.
- Pràctica habitual d’algun esport.
- Estratègies assertives: enfocades a una bona gestió de les emocions i la comunicació amb els altres.
- Teràpia psicològica: desenvolupament de mecanismes eficaços per afrontar situacions que produeixen estrès i ansietat.
- Estil de vida saludable: evitar el tabac i l’alcohol, dormir les hores suficients, menjar de manera equilibrada…