Aquest article esta escrit per qui en aquests moments no tingui feina. Per a qui pateixen frustració i impotència per comprovar que no troben un lloc de treball. Per els que porten temps sentint que enviar currículums s’ha convertit en una pèrdua de temps. I en definitiva, per a qui ha deixat de tenir por a reinventar-se professionalment perquè no tenen res a perdre. Per tots ells, a continuació es descriu un recorregut composat de nou etapes. Cada una, representa un camí que el lector tindrà de fer per si mateix. Bon viatge.
1. Prendre la decisió de la nostra vida professional. La crisi ha posat de manifest la necessitat de transformació del model productiu que regeix el nostre sistema econòmic. Ens ha tocat viure la fi de la era industrial i al principi de la era del coneixement. Les regles del joc laboral han canviat i seguiran canviant, cada vegada més ràpid. Les institucions establertes ja no tenen la capacitat de procurar la seguretat econòmica pels ciutadans. Els llocs de treball amb contracte indefinit estan disminuint. I per molts ha arribat l’hora de fer-se càrrec d’ells mateixos laboralment. I de realitzar una funció professional útil, creativa i amb sentit, que preferiblement no pugui automatitzar-se i digitalitzar-se per mig de les noves tecnologies, ni tampoc externalitzar-se a un país en vies de desenvolupament.
“No podem resoldre un problema des del mateix nivell de compressió en el que el creem”
Albert Einstein
2. Cultivar la nostra intel·ligència emocional. Estar en la desocupació és una situació laboral molt complicada de liderar. Però, per poder iniciar un procés de canvi important no ens hem de deixar portar per la queixa, el victimisme o per culpa, doncs amb això tan sols aconseguim consumir l’energia vital que necessitem per buscar noves solucions i alternatives. És fundamental invertir temps en conèixer en profunditat, aprenent a sanar la nostre autoestima i a cultivar la confiança en nosaltres mateixos. A mesura que desenvolupem la nostra fortalesa interna, comencem a afrontar la adversitat de forma més responsable, optimista i eficient. I a base del entrenament, verifiquem que el nostre grau de satisfacció no té molt que veure amb les nostres circumstàncies, sinó amb l’actitud que prenem davant d’elles.
3. Entrenar la intel·ligència financera. En general, les creences sobre els diners passen de generació en generació per inèrcia , sense donar-nos compte. De la mateixa manera que no triem el nostre equip de futbol, la nostra visió laboral i financera del món ha set prefabricada, ve de sèrie. No ens han ensenyat a resoldre per nosaltres mateixos els nostres problemes econòmics. Cultivar la nostra intel·ligència financera ens capacita per pressupostar els nostres diners, donant-se la oportunitat de generar excedents amb els que estalvien, invertir i no dependre dels préstecs o els deutes. També ens mostra com guanyar més o menys diners, emancipant de les institucions establertes.
RENOVACIÓ
1. Llibre
“L’element”, d’en Ken Robinson. Connecta.
Un assaig que qüestiona el sistema
educatiu industrial contemporani.
2. Pel·lícula
“En busca de la felicitat”, de Gabriel Muccino
La odissea d’un pare amb un fill de cinc anys que lluita per fer realitat
el somni de prosperar professionalment.
3. Cançó
“Hopeless emptyness”, de Thomas Newman
De la banda sonora de la pel·lícula
“Revolutionary Road”, de Sam Mendes, en la que Leonardo DiCaprio interpreta a un home que no creu en la seva feina, però la por li impedeix iniciar un procés de reinvenció professional.
4. Descobrir el propòsit professional. En comptes de fer el que se suposa que tenim que fer ( buscar sortides professionals), és hora de trobar el nostre vertader propòsit. Y per aconseguir-ho és essencial que elegim un camí laboral que tingui sentit per nosaltres. Més allà dels motius típics que ens mouen a treballar (diners, poder, seguretat, comoditat o reconeixement), hem de connectar amb una motivació que ens permet concebre la nostre professió, de forma més vocacional. Per això, hem de redefinir el nostre concepte d’èxit, així com els valors que volem que ens guiïn les nostres decisions i accions. Què faríem professionalment si no tinguéssim que guanyar diners? A què ens dedicaríem si sabem que tot sortirà bé? Què faríem si no tinguéssim por? Saber la resposta d’aquestes preguntes no té preu.
5. Decidir el rol laboral. El 85% dels professionals espanyols treballen com “empleats”, venent el seu temps a canvi d’un salari a final de cada mes, formant part d’un sistema productiu que enriqueix a altres persones. Però més allà d’aquest rol professional existeix el de “l’emprenedor”. És a dir, aquell que treballa per ell mateix com autònom o freelance, o bé munta un projecte contractant a altres persones. Cada un compte amb una sèrie d’avantatges i desavantatges, requereix d’un tipus de mentalitat específica i va acompanyat d’un determinat estil de vida. De passar d’empleat a emprenedor implica un profund canvi en la manera de relacionar-se amb el mercat de treball. Y la seguretat laboral està en dubte, és qüestió de triar entre la incertesa de l’empleat i la incertesa de l’emprenedor.
6. Fer alguna cosa que ens apassioni i que potenciï el nostre talent. Tot i haver rebut la consigna de que “no podem guanyar-nos el pa fen el que ens agrada”, a l’hora de reinventar-se és fundamental dedicar-nos a una professió que ens motiva i ens interessi de veritat. Només així trobarem la força i la dedicació per donar el millor de nosaltres mateixos, potenciant les nostres virtuts i habilitats. Tots alberguem algun tipus de talent per descobrir i desenvolupar. En essència, el talent és la forma amb la que expressem el nostre valor. Això si, els dons que es necessiten per dur a terme les noves funcions professionals no tenen res a veure amb l’educació industrial o les aptituds acadèmiques convencionals. Més aviat, sorgeixen al comprometre’ns amb el nostre procés de autoconeixement i desenvolupament personal. Com més ens valorem, més sabem per què servim, i com podem ser útils per la societat.
7. Trobar un problema social que ens motivi resoldre. La gent esta disposada a pagar per productes i serveis que cobreïxen les seves necessitats i satisfacin les seves aspiracions. El repte consisteix en saber quins problemes podem resoldre fent allò que ens agrada a través dels nostres talents. També és important dissenyar “propostes de valor” que millorin la qualitat de vida de altres persones. A la vegada, és fundamental conèixer les ultimes aplicacions i eines digitals que podem que podem emprar a través d’Internet, concebent així noves formes d’aportat valor al mercat laboral.
8. Invertir en formació específica. En aquest punt del camí pot resultar decisiu assistir a seminaris que ens ensenyen a “saber com” i a “ tenir amb què” expressar el nostre talent. En aquest sentit, la universitat convencional sembla estar deixant de ser la única opció. Quant del què hem estudiat ens ha set de vertadera utilitat per exercir el nostre treball actual? La nova formació estarà cada vegada més centrada en oferir cursos pràctics que ens ensenyen a desenvolupar habilitats que ens permeten resoldre problemes concrets. La inversió més important la hem de fer en nosaltres mateixos. La nostre intel·ligència, la nostra creativitat i el nostre talent són la nostre principal font de riquesa.
“No permetis que mai ningú et digui el què vals. Tu ets l’únic capaç de saber el teu propi valor.”
Muhammad Ali
9. Desenvolupar la marca professional. El màrqueting s’ està democratitzant i personalitzant. I cada vegada estarà més protagonitzat per la “ marca professional”. Un cop tenim clar què oferim, el repte és descobrir com ho oferim. És a dir, la manera en la que ens comuniquem i connectem amb les persones que ens poden servir als nostres serveis. És primordial muntar una web explicant els beneficis i solucions que aportem, utilitzant les xarxes socials per donar-nos a conèixer als nostres clients potencials. Per mig de la nostra marca personal, aconseguim que la nostra professió sigui un reflexa de la persona que som, aprenent a guanyar diners com a resultat de riquesa per la societat.