En l’entorn empresarial contemporani, caracteritzat per la disrupció constant, l’escassetat de talent especialitzat i la necessitat urgent d’adaptabilitat, el lideratge tradicional ha quedat obsolet. La figura del cap com a autoritat jeràrquica i supervisora està sent progressivament substituïda per la del mentor estratègic: un líder que guia, inspira i desenvolupa el seu equip amb una visió a llarg termini. Aquesta transició no és només una qüestió d’estil; és una necessitat estratègica per garantir la sostenibilitat i competitivitat de les organitzacions.
Del control a la confiança
El model de lideratge vertical, basat en el control, la supervisió constant i la delegació limitada, és ineficaç en un entorn on el talent busca autonomia, propòsit i creixement continu. Els executius que transformen el seu rol cap al de mentors operen des de la confiança: confien en les capacitats dels seus col·laboradors, fomenten la presa de decisions descentralitzada i estimulen la innovació en tots els nivells de l’organització.
Un mentor no imposa; orienta. No centralitza; multiplica. Aquest canvi de paradigma exigeix habilitats interpersonals avançades, una escolta activa i genuïna, i una comprensió profunda del potencial humà.
Desenvolupament del talent com a estratègia de negoci
Les empreses amb una cultura sòlida de mentoria mostren nivells més alts de retenció, compromís i productivitat. Segons un estudi de la Harvard Business Review, les organitzacions que inverteixen en el desenvolupament del lideratge des de l’alta direcció fins als comandaments intermedis incrementen el seu rendiment organitzacional fins a un 25%. En aquest context, el desenvolupament del talent deixa de ser una funció de recursos humans per esdevenir una responsabilitat directa del C-suite.
L’executiu-mentor no només identifica el talent; el cultiva. Això implica crear espais d’aprenentatge, proporcionar feedback de qualitat i construir plans de desenvolupament personalitzats. A més, esdevé un referent de lideratge ètic i exemplar, actuant com a model d’integritat i coherència.
Mentoria multigeneracional i diversa
Un dels grans reptes actuals és gestionar equips multigeneracionals i culturalment diversos. El mentor modern ha de tenir la capacitat de connectar amb diferents perspectives, adaptant el seu estil de comunicació i entenent les motivacions úniques de cada professional. No es tracta d’homogeneïtzar, sinó de capitalitzar la riquesa de la diversitat per enfortir el teixit organitzatiu.
La mentoria inversa —on els joves talents guien els executius en àrees com tecnologia, noves tendències i canvi cultural— està emergint com una pràctica poderosa per fomentar l’agilitat organitzativa i l’aprenentatge bidireccional.
Liderar des del llegat
La funció de l’executiu ja no es mesura únicament pels resultats financers o els èxits immediats. En el nou escenari empresarial, la seva veritable contribució rau en la capacitat de deixar un llegat de líders preparats, compromesos i resilients. Ser mentor no és renunciar al lideratge; és portar-lo a la seva màxima expressió.
La pregunta clau per als líders d’avui no és “Quantes decisions importants he pres aquest any?”, sinó “A quantes persones he ajudat a créixer com a líders?”
