Espanya, amb un 13%, està entre els països europeus en què la taxa d’ocupats en recerca activa d’ocupació és més gran, quatre punts percentuals per sobre de la mitjana europea. El supera Suècia, amb un 14%, i compta amb el mateix percentatge que Dinamarca i el Regne Unit. A continuació, se situen Polònia (12%) i Suïssa (10%). Per sota de la mitjana europea estan Grècia, Itàlia i Noruega, amb el 8%; Alemanya, França i els Països Baixos, amb el 7%, i Àustria, Bèlgica, Hongria, Luxemburg i Portugal, amb un 6%.
Com pots assegurar que els teus millors empleats es quedin? Els grans talents poden quedar-se en una companyia durant anys o, per contra, buscar constantment oportunitats i anar-se’n després d’una estada curta. Descobreix les principals raons ocultes per les que decideixen deixar el seu lloc.
1) Expectatives defraudades
Les expectatives poc assenyades o insatisfetes poden costar a una empresa molts diners. Quan un empleat s’adona que l’empresa no fa cas d’algunes de les seves aspiracions, sovint se sent traït, com si un veritable contracte fos trencat de mala fe. Com més correspondència hi ha entre les expectatives mútues, més gran és la satisfacció laboral i menor la rotació dels empleats.
2) Desajust entre la persona i el lloc
Els directius no es preocupen per això o no noten l’avorriment i hi ha una escassetat de reptes; deleguen molt poc les responsabilitats com per fer-les interessants o convertir-les en un desafiament; els empleats desconeixen les seves forces i el tipus de treball que millor els convindria; moltes organitzacions no tenen un mètode d’avaluació efectiu del talent dels seus empleats.
3) Seguiment i consells insuficients a l’empleat
El seguiment del rendiment i els consells a l’empleat respecte a ell són molt importants per a aquest últim, ja que l’ajuden a trobar resposta a quatre preguntes bàsiques: Cap a on anem com a empresa? Com hi arribarem? Què s’espera de mi? Com ho estic fent? Tots tenim una necessitat bàsica d’exercir alguna competència i saber que els nostres talents serveixen per fer una contribució valuosa.
4) Poques oportunitats de creixement i promoció
L’atenció continuada cap als resultats finals a curt termini, especialment entre les grans companyies, exerceix una enorme pressió sobre els executius per aconseguir reduir costos i obligar els empleats a produir més amb menys. La millora en productivitat s’obté així a canvi de reduir la satisfacció de l’empleat amb el seu treball, congelar la seva promoció i impedir la creació d’ocupació.
5) Sentir-se infravalorat o no reconegut
Totes les persones necessiten sentir-se importants i, tot i així, moltes organitzacions el que aconsegueixen és que el seu personal es consideri a si mateix insignificant. A vegades, els empleats noten una simple falta d’estima, tenen el sentiment de merèixer el reconeixement i no rebre-ho, o els sembla que ningú nota la seva existència.
6) L’estrès per sobrecàrrega de treball i el desequilibri entre el treball i la vida personal
Sobrecàrrega de treball, conflictes de personalitat, hores extres forçades, supervisors desorganitzats, xafarderies, assetjament, prejudicis, deficient treball en equip, abús dels directius i falta de sensibilitat, horaris inflexibles, etc.
7) La pèrdua de confiança en el lideratge superior
Les preocupacions més freqüents dels empleats tenen a veure amb la falta de confiança i integritat; aïllament i pèrdua de contacte amb la realitat quotidiana; l’avarícia i l’interès personal; falta de consideració i estima cap als empleats; el seu aïllament i inaccessibilitat; mala gestió dels canvis i deficient comunicació.