El psicòleg nord-americà Solomon Asch va realitzar en 1951 un experiment sobre la conducta humana que encara avui segueix provocant fascinació. En aquest experiment, realitzat amb nens, va poder demostrar que som capaços de negar l’evidència de forma conscient, amb l’única intenció de romandre en sintonia amb la resta d’individus. La por a ser l’element discordant d’un grup posa les bases d’una patologia molt ben estudiada, coneguda com a síndrome Solomon. Es tracta d’un trastorn que es caracteritza perquè el subjecte manifesta reaccions com la presa de decisions o conductes evitant destacar o sobresortir sobre els altres, és a dir, sobre l’entorn social que l’envolta. És freqüent que aquestes persones es posin obstacles a si mateixes per seguir el seu camí desitjat, intentant no sortir del camí comú pel qual va la majoria de la població.
La síndrome de Solomon és una altra mostra de la realitat de la societat actual, la mateixa que tendeix a condemnar aquells subjectes que aconsegueixen l’èxit i tenen talent. Òbviament, moltes persones no ho diuen, però aquestes mateixes persones veuen amb mals ulls que les coses vagin bé als que els envolten, i és que darrere de tot això es troba l’enveja, un virus maligne que no permet ser feliç a la persona que el pateix. Per això, una de les pors de l’ésser humà és destacar, sobresortir i diferenciar-se de la resta. Ja que els judicis de valor (a vegades, sense cap tipus de referència ni coneixement) i crítiques que reben dels altres moguts per l’enveja es converteix en un virus que paralitza el seu progrés.
Característiques que reuneixen els afectats per la síndrome de Solomon:
-Baixa autoestima.
-Falta de confiança en si mateixos.
-Conformistes.
-Poca personalitat.
-S’avaluen segons les valoracions del seu propi entorn i no segons les seves pròpies apreciacions.
-Tenen por que les seves virtuts brillin per sobre de les dels altres i aquests se sentin ofesos per això.
-Prenen decisions o porten a terme conductes evitant destacar o sobresortir per sobre dels altres.
-Es posen obstacles a si mateixos a fi de continuar en el camí de la majoria.
-Volen evitar sempre la polèmica i la confrontació.
-Poden tenir pànic a parlar en públic.
Les empreses no poden permetre que la síndrome de Salomó tingui cap tipus de representació en els seus entorns perquè un dels valors més importants de les organitzacions és la diferenciació, i això ve de la mà de persones que aporten valor, que són capaces de pensar de forma diferent, que proven a fer les coses sota altres estàndards i així aconseguir resultats diferents.